23 de maig 2006

Eagles Live in Barcelona (23-05-2006)

La web Eaglesfans ha tingut la gentilesa de publicar-me una crítica que del concert que la formació californiana va fer al Palau Sant Jordi vaig escriure.
Podeu llegir-la aquí.

Ara només cal esperar que cumpleixin la seva promesa de publicar un nou àlbum al 2007 i que redueixin el preu de les seves entrades (les més cares que he pagat en ma vida!).

13 de maig 2006

Quilapayún - Santa María de Iquique (1975)

Concebut com un disc narratiu que mescla talls relatats i cançons intercalades per reforçar els esdeveniments racontats, els Quilapayún, grup xilè de gran acceptació a la Espanya post-franquista, adornen els textos i música de Luís Advis amb el seu repertori habitual de atronadores cordes i flautes punyents.
Des dels primers versos del pregò inicial (Señoras y Señores / venimos a contar / aquello que la historia / no quiere recordar), els xilens ens embarquen en una espiral dramàtica creixent, conduïts per la hipnòtica veu del relator Héctor Duvauchelle, per la història de la revolta dels obrers de les mines de sal que, de bell antuvi, s'adivina condemnada.

Les ferides tornades del narrador encadenen els fets sobre un silenci angoixant que la música dels Quilapyún trenca per dramatitzar les escenes i comunicar el moviment de la narració.

Angoixant fins l'extenuació, culminat per un clímax cantat en forma d'arenga revolucionaria que ens insta a romandre assentats, a no només cantar la cançó sinó a revoltar-nos per evitar que l'espiral del temps repeteixi els fets, el disc es tanca amb un lirisme polifònic on les veus, les cordes i les flautes s'empenyen unes a les altres per repicar consciències, repetint els motius que han sonat al llarg de la història.
Punyent, vibrant i emocionant, aquesta obra musical i narrativa dels Quilapayún roman com una de les fites de la cançó protesta de tots els temps.


Bruce Springsteen - Tunnel Of Love (1987)

Després de l'arxifamós Born In The Usa, el boss intenta certificar el seu ascens a l'Olimp dels rockers clàssics contemporanis amb un disc que, de fet, sembla més el segon àlbum d'un grup novell que busca la seva confirmació que no pas l'enèssim del poeta de l'amèrica profunda.

L'àlbum navega entre aigües rockeres però sempre molt properes al pop i folk-rock clàssic a l'estil dels Woodie Guthrie i companyia, tan admirats per l'Springsteen.
Així ens podem trobar un single com Tunnel Of Love acompanyant un relat narratiu folkie com Cautious Man i, tot seguit, ens topem amb un mig temps pop com Two Faces que ben bé podria signar en Phil Collins.
La guitarra folk i sovint intimista de Bruce Springsteen ressona sempre, a cada racó del disc. I és precisament en la barreja d'aquest instrument de tó brillant i acústic amb les bateries poperes quasi automàtiques (o el solo de teclats de Two Faces, per exemple) que el conjunt patina. Sembla com si el boss hagués intentat guanyar adeptes a la seva causa de rock intimista a través de la inclosió d'aquests elements referents del pop dels vuitanta.

Tot i així, l'Springsteen no és un debutant, i el disc troba còmode suport en algunes petites perles com Brilliant Disguise (el seu primer i exitós single) o Cautious Man, una preciositat narrativa intimista i quasi xiuxiuejada, estil que en Bruce domina a la perfecció com ja ha demostrat sobradament en el passat en discos com The River.

Al llarg de l'àlbum, el frasseix tremolós, quasi parlat de Springsteen, es va buscant espai entre les sonoritats pop i els acords puntejats, contant històries menys aconseguides que en altres ocasions però, això si, repassant tots aquells tòpics que l'han fet famós i que conformen una iconografia nordamericana quallada de furgonetes, camins polsosos i entorns rurals que acomoden, com escenaris invisibles, uns personatges tristos i plens de dubtes.